com el vell faroner que amb llanterna de foc contra el vent escombra la mar negra encenent les nits sense lluna advertint els vaixells del perill dels esculls esmolats Que els aguaiten traidors amagats emboscats en l’escuma. Com el vell faroner que amb llanterna de foc contra el vent escombra la mar negra encenent les nits sense lluna jo tinc encès un far per dur-te estàlvia on trobis empar perquè se t’empassi la mar i et respectin les ones. No fos cas que la mar li fes basarda al teu àngel de la guarda. Com el guardabarrera del pas a nivell que gelós espera el tren que passa veloç aixecant polseguera i brandant el fanal agraeix el xiulet de l’amic que per camins de ferro i de nit fuig sense mirar enrere. Com el guardabarrera del pas a nivell que gelós espera el tren que passa veloç aixecant polseguera vigilo amb zel d’amant que res no aturi el teu camí franc i arribis sense cap entrebanc on la vida t’espera. No fos cas que el camí li fes basarda al teu àngel de la guarda. Com el sereno que carregat amb un manat de claus vetllava pel silenci i la pau del barri que dormia i cuitós feia cap colpejant la llanceta al reclam del veí que picava de mans a obrir laporteria. Com el sereno que carregat amb un manat de claus vetllava pel silenci i la pau del barri que dormia pensa que sempre hi sóc. A tota hora i en quaselvol lloc. Només crida’m i ho deixaré tot per fer-te companyia. No fos cas que la nit li fes basarda al teu àngel de la guarda.