MO Blanca de calç mirant al nord sol matitiner li encén el rostre i Mô s’enfila des del port pels antics camins de ses costes. Vaixell varat en l’arenal que llepa el mar de retirada. Amagatall de vents furtius. Refugi de veles cansades. Plora la sinia en el verger a l’abric de la tramontana i la vila humil de carrers lleus murmura històries quotidianes d’herois petits i glòries breus cercant el pa de cada dia que fan glosats amb pastissets i gestes de bijuteria. Mô...                    Amb precs i plors i de genolls passa l’hivern de mica en mica. Encén el foc i el guinavet amb sang de porc es purifica. Sota el mestral salat i fred recargolat s’ajup l’uastre i pel camí que du a ponent el sol frissa per amagar-se. Però el temps obscur ocell vençut emigra quan des de la Mola llenega càlid cap al port un perfum dolç de farigola. Amolla el fred es treu el dol busca el camí que du a l’arena i per la nit plouen cançons de mariners i de sirenes. Mô... Cap es fosquet a beure al mar morta de set baixa la mata i el talaiot s’enfila al cel per si tornessin els pirates. Farcits de peix tornen els bous que empaiten núvols de gavines i la ciutat en el mirall de l’aigua tèrbola es pentina. Bota un cavall toca un fabiol i un crit antic de gin i festa s’escampa per l’illa com foc des de l’oest com una pesta i quan la tardor faci sonar els tambors fèrtils de la pluja mesquineta s’ensopirà amb contes de fades i de bruixes. Mô...