Jo no estimo la por ni la vull per a demà no la vull per a avui ni tampoc com a record; que m’agrada els somrís d’un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d’il?lusions esclatant. I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat no la vull per a avui ni tampoc com a record; que m’agrada el batec d’aquell cor que lluitant dóna vida a la mort a què l’han condemnat. I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d’ignorats companys. Jo no estimo el meu cant perquè sé que han callat tantes boques tants clams dient la veritat; que jo m’estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.