Que poques paraules tinc i les que us dic són tan gastades... Caldrà buscar nous camins on no calguin les paraules.      Que poca força que tinc; tants de cops l’he malmenada... La vull tota per demà quan la gesta portí l’alba.     Que poca esperança tinc i potser caldrà deixar-la que no sigui que esperar ens allunyi més dels actes.        Quanta ràbia que tinc potser cal ser gos des d’ara; quanta ràbia que tinc i no vull pas oblidar-la. Quanta misèria que tinc sota els peus damunt l’espatlla i la vull guardar amb mi fins al jorn dels miserables. Bueno la canción va subiendo un un tono por estrofa salvo en las dos últimas que se mantiene. Es mi primera transcripción espero que sea útil. Salúd y república.