No hi ha rialles sols hi ha plors. No hi ha cançons sols hi ha gemecs. Sembla que tot vagi de dol en aquest racó mariner. A la taverna els pescadors estan tots muts no diuen res i les comares a l’església preguen per l’avi. Tothom anirà a l’enterrament tothom dirà: "que bo què era!" Tothom sabrà parlar-ne bé potser algú plorarà de pena. Però no d’amor perquè al vell d’amor tan sols li’n van donar la barca el vent els aparells la xarxa el sol i el blau del mar. Però l’endemà tot ha canviat car ningú no pensa en el vell. Els pescadors són a la mar els minyons juguen pel carrer. Però a la platja plena ahir sols una barca hi ha restat amb una xarxa que mai més no tornarà a besar la mar. No tornarà a besar la mar mai més.