EL DRAPAIRE Sempre de matí fes sol o plogués   malgrat el fred o la boira   de carrer en carrer   sentíem cridar:   «Dones que arriba el drapaire»     Com cada matí et vèiem venir...   Duies un sac a l’esquena   un puro apagat   un «trajo» estripat   a boina i les espardenyes.          Chorus  1 : Sempre venies seguit   per un ramat de canalla.     Eres tota una atracció.   Tu el teu sac i la cançó...          Chorus  2 : Sóc   el   drapaire compro ampolles i papers   compro draps i roba bruta   paraigües i mobles vells...   Sóc     el     drapaire   els marrecs anaven cantant.   «Ja m’esteu empipant massa.         No us ha dit la vostra mare       que jo sóc l’home del sac?»       I així fins la nit   de carrer en carrer   i de taverna en taverna.   Amb els teus papers  i el cos ple de vi   tornaràs    a     casa teva.   I tornes feliç   car tot ho has comprat:   el peix el vi i una espelma.   I un bocí d’amor que et deu haver   dat qualsevol bandarra vella.   Mai no tens temps per a pensar.   A dormir. Bufa l’espelma.   I l’endemá a voltar el món   tu el teu sac i la cançó...         Chorus  1 : Sóc   el    drapaire compro ampolles i papers                                       .....       Chorus  2 : Sóc el drapaire   els marrecs anaven cantant....

Du même artiste

Una Guitarra

Una Guitarra

Romancillo De Mayo

Romancillo De Mayo

En Nuestra Casa

En Nuestra Casa

Tu Nombre Me Sabe A Hierba

Tu Nombre Me Sabe A Hierba

Quasi Una Dona

Quasi Una Dona

Bon Día

Bon Día

Querida

Querida

Barquito De Papel

Barquito De Papel

Mare Lola

Mare Lola

A Un Olmo Seco

A Un Olmo Seco

Couverture du livre Ultra intelligence

À propos de la chanson

La chanson évoque la vie d'un rôdeur qui parcourt la ville chaque matin, peu importe le temps qu'il fait. Avec son sac sur le dos et un air désinvolte, il attire l'attention des enfants qui l'accompagnent en chantant. Cet homme, qui collecte tous types de choses, des bouteilles aux vieux vêtements, incarne une certaine forme de quotidien urbain sous une nuance presque mélancolique. La routine qui l'entoure semble être un mélange de labeur et de légèreté, où il retrouve à la fin de sa journée les petits plaisirs simples, comme un verre de vin ou une douce pensée d'affection, avant de retrouver le sommeil et de recommencer le cycle le lendemain. C'est une représentation tendre de la marginalité et des petites joies de la vie.