Intro: Quan l’onada em durà a la platja dels morts serà l’hora potser de fer l’últim repàs al grapat de records que els sentits han robat a cada un dels instants que ha durat el camí. Quan lâ??onada em durà a la platja dels mort. Diré adéu a la plana que em va veure infant i a aquell alt campanar del meu poble polsós enfilat cap al cel vigilant sempre atent tramuntana del nord o tempesta de l’est. I aquel alt campanar enfilat cap al cel Diré adéu als amors que m’han acompanyat tant se val si han sigut ombra llum plany o goig que tots m’han ensenyat l’art antic d’estimar. Si tingués força al cos tornaria a besar-los. Si tingués força al cos tornaria a besar-los. Diré adéu als Companys que són el meu país ciutadans d’un vaixell amb anhels per ormeig i amb l’adéu el desig d’un viatge feliç amb l’enveja d’aquell que no els podrà seguir. Quan lâ??onada em durà a la platja dels morts diré adeu als Companys que som el meu país.