Els Vels Amants

Sol  320003 Re  XX0232 Si7  X21202 Mim  022000 La  X02220 La7  X02020 Re7  XX0212 En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7). Els seus cabells el temps ha tornat blancs. Les seves mans nervioses i arrugades. Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic més trista la seva mirada. S’estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten) s’estimen com jo voldria ser estimat   quan la esperança comenci a estar seca. I s’agafen les mans els vells amants. I recorden com ahir les flors que van collir. I s’agafen les mans els vells amants. Es miren i ho saben tot no els cal dir res cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la pared penja. On els vells viuen es va aturar el temps després que es varem casar aquell diumenge. La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes. La ràdio antiga i el rellotge gran     que encara sona d’hora en hora amb mandra. I s’agafen les mans els vells amants. I es bressolen cada nit com dos infants petits. I s’agafen les mans els vells amants. I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?» I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata.    I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers s’han perdut els amants. No tenen por no tenen pressa.    I pels carrers s’han perdut els amants amb una flor i la seva tendressa...